Com millorar la baixa autoestima des de la teràpia
15 de març del 2026 · 7 min de lectura
La baixa autoestima no és el que penses de tu quan et mires al mirall. És la relació profunda que tens amb tu mateix: com et parles, què et permets, què creus merèixer a la vida i a l'amor. I, encara que pugui semblar fixa, aquesta relació es pot transformar.
A la meva consulta a Sant Cugat del Vallès acompanyo moltes persones que arriben amb un crític intern ferotge, amb una sensació constant de no ser suficients, amb la idea que han de demostrar el seu valor perquè els estimin. És un dels motius de consulta més comuns i també un dels que més canvia amb teràpia.
Què és realment la baixa autoestima
Quan parlem d'autoestima tendim a reduir-la a la imatge que tenim de nosaltres. Però l'autoestima és quelcom més profund: és la qualitat de la relació que tens amb tu mateix.
Inclou com et parles internament, quins límits et permets posar, què creus merèixer en l'amor i en la feina, com et tractes quan cometes un error o travesses un moment difícil.
La baixa autoestima es manifesta de maneres molt diverses:
- Crítica interna constant: una veu que compara, jutja, minimitza i exigeix
- Dificultat per rebre compliments o reconeixement
- Sensació de no merèixer coses bones
- Necessitat d'aprovació externa per sentir-se bé
- Por intensa al fracàs o al judici aliè
- Tendència a posposar-se: les pròpies necessitats sempre les últimes
- Sentiment de frau ("si em coneguessin de veritat, no m'estimarien")
No és vanitat ni narcisisme el contrari de la baixa autoestima. El contrari és una relació honesta i amable amb tu: reconèixer les teves capacitats i els teus límits sense necessitat d'amagar-te ni d'inflar-te.
El crític intern: la veu que no és del tot teva
La majoria de les persones amb baixa autoestima conviuen amb un crític intern molt actiu. Una veu interna que les jutja, les compara, les exigeix i rarament els dona treva.
Aquesta veu no és teva. O no del tot. És, en gran mesura, una construcció feta de missatges que vas rebre d'altres en moments en què eres vulnerable i no els podies qüestionar:
- Pares exigents o invalidants
- Sistemes educatius basats en la comparació constant
- Models culturals sobre el cos, l'èxit o el valor personal
- Experiències de rebuig, assetjament o humiliació
El crític intern s'instal·la perquè, en el seu origen, intentava protegir-te. Si et criticaves tu primer, evitaves la sorpresa del judici extern. Si t'exigies al màxim, potser aconseguies l'afecte o l'aprovació que necessitaves. Era una estratègia adaptativa.
El problema és que aquest mecanisme es torna crònic i, el que en el seu moment et va protegir, ara et fa mal.
Per què no n'hi ha prou amb "estimar-se més"
Una de les trampes més freqüents al voltant de l'autoestima és pensar que es tracta de "decidir estimar-se" o "pensar en positiu".
No funciona així.
La baixa autoestima no és un problema de pensaments a substituir. És un patró profund que afecta com et sents amb tu, com et relaciones, quin cos i quina història portes. Canviar-la requereix quelcom més que afirmacions.
El que sí funciona és un procés terapèutic que treballa a diversos nivells:
- Identificar el crític intern i reconèixer-lo com una veu apresa, no com la veritat sobre qui ets
- Explorar la història que hi ha darrere: quins missatges vas internalitzar i d'on van venir
- Treballar amb les parts ferides que sostenen les creences de no merèixer
- Cultivar l'autocompassió com a contrapès real al crític intern
- Construir experiències correctives dins de la relació terapèutica
Des de l'enfocament Gestalt i el treball amb parts, prestem atenció especial a les diferents veus internes que conviuen en tu: la crítica, la ferida, la protectora, l'autèntica. Conèixer-les, escoltar-les i integrar-les és part del treball.
Senyals que la teva autoestima necessita atenció
A vegades no és fàcil reconèixer que tenim un problema amb l'autoestima perquè hi convivim des de fa tant de temps que ho donem per normal. Aquests són alguns senyals clars:
- Et costa posar límits sense sentir-te culpable
- Vius pendent del que els altres pensin de tu
- Sents que has de demostrar constantment el teu valor
- T'exigeixes molt més del que exigiries als altres
- Quan alguna cosa surt bé, la minimitzes o l'atribueixes a la sort
- Quan alguna cosa surt malament, ho assumeixes com a prova que no vals
- Et costa gaudir de moments bons sense sentir que "et toca pagar" per ells
Si t'identifiques amb diversos d'aquests punts, pot ser un bon moment per mirar cap a dins amb acompanyament professional.
Començar a canviar la relació amb tu
Treballar l'autoestima en teràpia no vol dir convertir-se en una altra persona. Vol dir començar a tractar-te com tractaries algú a qui estimes. És un canvi profund i profundament alliberador.
Treballo a Sant Cugat del Vallès (presencial) i en línia per a tot Espanya, amb un enfocament humanista i integrador especialitzat en autoestima, autoconeixement i treball amb parts internes.
Preguntes freqüents
Sí, i de manera profunda. L'autoestima no és un tret fix de personalitat: és una manera de relacionar-te amb tu que s'ha après i pot reaprendre's. Els canvis són possibles a qualsevol edat, encara que requereixen temps i treball sostingut.
Varia molt segons l'origen i la profunditat del patró. Com a referència, solen ser processos d'entre 6 mesos i 2 anys, amb sessions setmanals o quinzenals. Els primers canvis es noten aviat, però la transformació profunda triga el seu temps.
No sempre, encara que la infància és moltes vegades l'escenari on s'assenten les primeres creences. Experiències adultes com relacions tòxiques, fracassos importants o entorns prolongadament invalidants també poden deteriorar l'autoestima.
Sí. La baixa autoestima és un patró crònic de relació amb un mateix. La depressió és un quadre clínic que afecta l'estat d'ànim, l'energia i el funcionament global. Poden coexistir i sovint ho fan, però no són el mateix.
Vols fer el primer pas? Treballo a Sant Cugat del Vallès i en línia.
